Si tornés a casa teva després de més de 5 anys de ser-hi fora i et convencés que et senta bé. T'estàs enganyant.
Si no tornés a casa teva després de més de 5 anys i et convencés que et senta bé. T'estàs enganyant.
Si no tornés mai a cap lloc i vas amunt i avall i després de 5 anys et convencés de que és el que vols. T'estàs enganyant.
Si passes períodes a diferents llocs durant 5 anys i et convencés de que és la rutina que vols. T'estàs enganyant.

Suposo que, a vegades, l' única manera d' adonar-se de que no t'estas enganyant a tu mateix es reconeixent que totes les possibilitats són un engany, una demagògia que ens farà sentir bé.

Un dia després....tot igual?

Avui passarà com molts dies ja passats. La meitat de gent que ha estat en les manifestacions seguirà amb les seves vides, seguirà gastant uns diners que encara són seus, seguiràn anant al teatre i al Grec a fer-se notar... La manifestació és un bon principi per demostrar el neguit de moltes persones i el disconformisme amb les noves lleis, que no només afecten la cultura sino l'estabilitat social del país. Després d'un bon bon principi, necesitem un bon nus i, sobretot, un bon desenllaç. La cosa ha de seguir i la millor manera de que segueixi és acceptant el nostre rol a la societat i preguntar-nos individualment qué es el que podem fer davant d'aquesta situació. Poder si deixessim de pagar certes coses de manera radical, poder si deixessim de manera individual certs hàbits que són imposats pels mateixos que fan les lleis les quals no volem...
Desmostreu, com a ciutadans amb criteri i opinió, que podeu fer alguna cosa més que perdre-us en la massa d'una manifestació que està mal comptada i poc valorada per alguns. Demostreu que més enllà de la vostra tossuderia política hi ha una persona que demana uns mínims per a tothom.
S'ha de seguir! De manera individual, a lo micro per arribar a la macro.

Bé, eleccions.

La paraula en sí ja ha canviat. Anys enrere, el dret a votar no existia. Jo, que formo part d'una generació que SEMPRE ha tingut el dret a votar, ser per motius histórics i genetics que no ha sigut sempre així. En els primers anys d'eleccions, el fet d'anar a votar era el privilegi robat d'una societat que va patir una dictadura. Amb els anys, votar és un fracas, és una pena, és trist, és decepcionant, és péssim... I em dona la sensació que hem oblidat el que altres ja han passat.

M'agradaria tenir clar que no voto no només per les necesitats presents d'una societat, sino també voto per tal de crear una história amb sentit d'allà on vinc.

A vegades, em dona la sensació que visc en un patí del cole. Com que el nen de la samarreta vermella m'ha tret caramels fa un moment, me'n vaig amb el nen de la samarreta blava del qual ja he oblidat que ell només em dona els caramels d'anís (el que el meu avi em donava, perqué no sap que ja n'hi han de nous).

T'aixeques al matí i et comenten per Facebook que estan desallotjant Pl.Catalunya.
Obres el diari, veus que hi ha un article en el que mencionar que s'ha desallotjar perque s'ha de netejar i, a més a més, per prevenir el perill de que el dia 28 (que jo sapiga, no és avui), el Barça guanyi la Champions.
Tornes al Facebook, i veus que un company escriu que s'estan emportant les tendes de campanya, ordenadors i altres efectes personals dels acampats. ( aixó tambe es fer neteja?)
Vas a Tv3 i veus els matins, parlen i parlen i parlen sobre la manifestació. Es sempre important que en un plató de TV els assistents no estiguin d'acord? Haig de dir que hi ha present un dels directors dels Mossos d'Esquadra que es creu amb el dret a poder parlar de la seguretat de tothom.
Em sento a prop de Pl.Catalunya.
Nerviós. Molt nerviós.
No m'agrada que prenguin a la gent per tonta. Veus? Es una cosa que em fa rabia.
Penso: bé, si realment fos una neteja. Doncs que s'aixequin, els deixin netejar i que tornin. ( Total: la manifestació segueix vigent).
Vaig a treballar, no em concentro gaire.
Pausa per dinar. Dino rapid. Torno a Facebook i als canals de TV.
Que coi passar?
Em sento impotent i llàgrimes als meus ulls de no poder creure el que veig.
Que està passant?
Aixó no era una acció perque puguessin netejar. Que coi fan amb porres i pistoles de gomes els Mossos d'Esquadra? Perque peguen a gent que s'asseu al terra?
Em sento tant impotent d'on sóc que no se que fer. Poso videos i videos al meu mur de Facebook. Em sento amb la necesitat de compartir el que veig.
Firmo un manifest per tal de poder fer fora el senyor Puig de la Generalitat.
Segueixo mirant videos... es més que indignant!

I que ha passat?
Que la sensació de voler ser-hi es més forta. Que l'acció de neteja s'ha convertit en una plaça amb milers de persones amb les mans pintades de blanc.


Vull anar a Barcelona.
Soc a Barcelona.

Mi cuerpo esta cansado a todas horas.
Constantemente.
Mis dedos estan cansados.
Primer pensamiento: Voy a parar de escribir.
Segundo pensamiento: Voy ha hacer una pausa y seguir
Tercer pensamiento: No soy más interesante por escribir más o escribir menos, tampoco por hacerme el modesto.
Sigo escribiendo.
El cansancio, el aburrimiento pueden llevarme a alguna parte. Hay algo fascinante en las metas, en los retos, en el más, más, más, más... MÁS!
En el menos también.  Disminuir es darte más o darte menos?
Primer pensamiento: Si disminuyo, tengo una relación MÁS directa conmigo mismo.
Segundo pensamiento: Al disminuir, hago MENOS cosas.
Tercer pensamiento: MENOS y MENOS és MÁS, MÁS y MÁS és MÁS, MENOS y MÁS és MENOS.

 

Paraules.

A vegades, tinc la sensació que estem tant encadenats a les paraules fins al punt de no voler sentir les coses sense la paraula que li correspon. 

Hi han coses que no tenen paraula, i crec que és moment que ho reconeguem tots plegats. 

Que m'agrada avui:

La nostalgia, que no se a quina butxaca posar i que s'instal.la a la meva aura.
El groc-sepia d'algunes faroles.
Que la soledat del hivern sigui totalment respirable
El pensament de que puc dormir una mica més.
La música que em transporta a memories que fa temps ja vaig seleccionar.
La selecció natural de les coses
La história de les mans
Les paraules compartint pàgina que obren la meva imaginació.
La invenció de tot el que podria ser i no és
Tocar
Veurè coses per recordar el que sóc.
Els compte enrrere i els compte endavant.
La certesa
El fet d'està junts.