Bé, eleccions.

La paraula en sí ja ha canviat. Anys enrere, el dret a votar no existia. Jo, que formo part d'una generació que SEMPRE ha tingut el dret a votar, ser per motius histórics i genetics que no ha sigut sempre així. En els primers anys d'eleccions, el fet d'anar a votar era el privilegi robat d'una societat que va patir una dictadura. Amb els anys, votar és un fracas, és una pena, és trist, és decepcionant, és péssim... I em dona la sensació que hem oblidat el que altres ja han passat.

M'agradaria tenir clar que no voto no només per les necesitats presents d'una societat, sino també voto per tal de crear una história amb sentit d'allà on vinc.

A vegades, em dona la sensació que visc en un patí del cole. Com que el nen de la samarreta vermella m'ha tret caramels fa un moment, me'n vaig amb el nen de la samarreta blava del qual ja he oblidat que ell només em dona els caramels d'anís (el que el meu avi em donava, perqué no sap que ja n'hi han de nous).