Històries en petita escala, metàfores patilleres o històries quotidianes que m´ajuden a entendre el món II

Cas 2:

En una classe hi ha 27 alumnes. Tots són molt responsables i fan molt bé la feina que se´ls hi demanen. Sempre hi ha el típic del que se li copien els deures i els exàmens. Desde la distància, crec que la meitat dels alumnes no tenen cap tipus d´independéncia ja que l´únic que fan es copiar contínuament i fer " el que s´ha de fer". Pels que dubteu, " el que s´ha de fer" és no protestar, està present i riure les gràcies del professor i, sobretot, no demostrar mai que tens personalitat.
Si la classe comenca amb 27 alumnes, al cap dels anys aquests alumnes no dubten en que aquella és la seva classe. Es confirmen a partir dels altres. Una mena de seguretat totalment ficticia. De totes maneres, tots creuen en la unitat en que són un. Fan els mateixos exàments, les mateixes llicons... Fins i tot, creuen que aprenen exactament el mateix.
Dos d´aquests alumnes són diferents. Un (A) parla d´una manera que ningú enten. Ell se sap comunica molt bé amb la resta tot i que sempre se sent com un incomprés. L´altre (B) és un somniador. Realment, creu que podria està millor en una altra classe.
Un dia, quant el professor es dedicava a passar per sobre de la frase "Qué bé que estem tots!", B no va poder evitar replicar.
B.- No, jo no estic a gust! Porto anys en aquesta classe pensant que alguna cosa millor m´espera si pugués està sol. No em deixeu està sol i realment en tinc moltes ganes. Estic fart de que se´m consideri igual a la resta quant no ho he sigut mai. No som iguals. No ho serem mai. No som un. L´únic que fem és xupar-nos la sang i matar les nostres identitats! Ho sento, jo no sóc vosaltres. Jo sóc jo, collons!!! Tinc una história que nomès tinc jo, tinc una manera de parlar única, tinc una visió que no té res a veure amb la vostra... De fet, estic fart de que se´m copïin a clase! No, jo no estic bé! No. No. No!
Els companys de classe es van ofendre molt, és clar! Tots es pensaven que anàven a la una i de sobte, el raret, explota amb un sermò com aquell. Tot i això, els alumnes necesiten creure en la seva unió. Necesiten reafirmar-se. Per tant, B és un traïdor.
El professor, que s´ha quedat parat davant de la vomitera de B. Pregunta als seus companys que no li fassin cas, que sempre necesita atenció i, a vegades, fa aquestes coses rares.
És un boig. Ha tingut un àtac de bojeria. Mai tindrà un àtac de lucidesa.