M'afronto a una altre tros de pantalla en blanc.
Feia dies que em deia que havia de tornar a escriure, i els dies m'han dit que l'ARA és un moment perfecte per fer-ho.
Aquí estic...
Tinc una conversa al Skype amb un interpret meravellós sobre els seus projectes.
Escolto música que em pugui ajudar a deixar anar caricies a les tecles... http://www.youtube.com/watch?v=MVGgGW1ZalY&a=GxdCwVVULXcry4RfONwyhAQQOIRBPOIf&playnext=1

És impossible en el moment d'escriure, no pensi en com estic per a fer-ho. Estic bé de la mateixa manera que estic malament.
L'estat és relatiu, no importa. Sento que segueixo sent jo.
Els sentiments d'ahir són els mateixos que em fan mal avui, el que em fa feliç segueix essent el mateix que ahir.
Lo mateix.
És bonic.
" I want to know the difference between when you start kissing and when I do it"

Ara seria el moment d'explicar una história d'inventar-me una frase que no em pertany.
Peró no em surt.
Provaré d'aquí uns dies.