Sacsejades de realitat

Pots despertar qualsevol día, a l'hora que sigui i en el moment que vulguis.
Fas un repas del que tocar fer i mires el temps restant perque les coses esdevinguin.

Hi han fraccions de segons que són una sacsejada a la realitat, que son un xiuxiueig a viure. A compartir. Es una mcia vergonyós que, a vegades, ens haguem d'adonar de les coses en les pitjors situacions.

Et despertés i reps una noticia...la perspectiva canviar, les hores canvien i tot el que pugui passar en aquell moment es un dels moments més presents que pots tenir en la relació del teu cos i els teus sentiments, entre els teus desitjos i les teves necesitats...

I al cap d'un moment, confús ple de preguntes, de perdua de sentit, d'impotencia...la normalitat no ha canviat.

Espero a demà.
A d'aqui uns minuts
El temps del que camino i el que tardo a arribar
Els dies que em queden
Les distancies per recorrer sense cronometre...
No vull rellotge. No vull cadenes.
Vull apreciar la fraccio diminuta de les meves accions...
vull saver quants milers de cabells et toco quant t acaricio...
veure el moviment de totes els teus musculs al somriure...
veure com petites particules de cendres, estornuts, flors, aigua, microbis...passen pel meu davant.
apretar tots els numeros del telefon savent que els marco...(no es 123456789, sino el 1, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6, el 7, el 8, el 9, el 10. )
vull sentir com em penjes el telefon, imaginar-me la teva accio al despenjar...i rebre la resposta del telefon. Has penjat, ets viu...segueixes.

Compassos cançons m'inspiren més que un rellotge...al menys li donc ritme!!!

Res,
que tinc ganes de veure la meva familia.

puc seguir escribint?
i tant que si, perque ara em sento poderós, i ho sóc...tinc el pdoer de para  d escriure quant em dongui la gana...
no es el que escric sino el que sento quant escric...
aixo nomes son paraules...us convido a entrar dins meu.
veure-ho milers de particules anant amunt i avall, papallones, mosquits, molta xocolata, l'espai...
l espai sense fi...perque a dintre meu hi ha un lloc, que no te fi...
que no acabar.
mai
maimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaiamaiamaiamaiamaiamaiamimaiamimaimaiamaimamiamaimaimaaimaiamiamaimaimaiamiamaimaiamiamaimaimaiamaimaiamiamaimaiamaimaiamaimaiamiamaimaiamiamaimmaaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamiamaiamiamaiamaiamiamaiamiaimaiamiaimaiamiamaiamiamaiamaimaiamaimaiamaiamiamaiamaiiamiamaimaiamaimaiamiamaiamiamaiiamaiamiamaiamaimaiamiaimaiamiamaiamiamaiamaiamiaimaiamaimaiamaiaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamaiamaimaiamaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamaiamaimaiamaimaiamaimaiamaimaiammaiamaimaiamaimaiamaimaiamaiimaiamaimaiamaiamaimaiamaimai...
La cançó s'ha acabat, tinc els dits calents.
la posare un altre cop.

guapo el que llegeixi.
guapa la que llegeixi.