Avi.

A vegades no podem ser conscients, encara que desitjem amb totes les nostres forçes, del que algunes persones poden representar.
No podem adonar-nos del que una persona fa per una família o per un poble fins que no ha marxat o, simplement, ha deixat de fer el que sempre havia fet.
No puc tenir memória de tots els moments que he compartit amb ell, no puc guardar en una capsa tot el que m'ha donat i els que ens ha donat a molts de nosaltres. No podem mantenir tot el que una persona ens pot regalar a la seva vida i intentem guardar, encara que sigui, una petita mostra del que era i del que continua sent dintre les nostres venes i els nostres records.
Al saver la notícia, he notat com perdia una part de mi que segueix dintre meu.
Tot el record que pugui tenir que em porti a ell, són somriures. No tinc cap motiu per no deixar de somriure si el recordo.
Era una persona alegre i amb empenta que va voler donar vida a la gent del seu voltant amb tota la seva il·lusió.
Tard, d'ell he aprés que la vida l'hem vingut a compartir. Es va passar els dies compartint el seu amor pel fútbol, per l'esport, pel teatre...amb els néts i els seus coneguts. Desde el primer dia no ha deixat de regalar somriures, il·lusions i esperança a la gent que esta al seu voltant.
Ahir, al saver la mort del meu avi, vaig apendre coses les quals no em podria haver imaginat. M'ha donat una gran lecció de alegria, de vida...de com hauriem de viuré i no deixar de somniar. De no perdre les il·lusions i de compartir-les amb totes les nostres forçes. Que encara que sentim que la vida es pot acabar no em de deixar de regalar el somriure als que estan al nostre voltant. Que podem apendre de tothom i valorar el que ens poden ensenyar.Que la vida no se la crear un mateix, una persona sola, que la nostra vida també es el nostre voltant, és la nostra família, els nostres néts, els nostres amics...i que ho compartim.
No només perque és el meu avi l'admiro. No. No només és aixó. Que sigui el meu avi, només m'ha portat a està més a prop seu i poder veuré el que era i el que ha donat al seu voltant i al poble.
Una persona que no podrà ser oblidada fàcilment. Resta el xiuxiueig de la seva presencia. La petjada que ha deixat. En la seva família i els seus amics.
Donc gràcies a tot el que he rebut d'ell.
Descansar, jo vetllaré per tu.



JACINT BASSART.