No hi ha res que em dicti a aquestes paraules...

començo a escriure sense saver del que parlaré o si, tan sols, parlaré d' alguna cosa que pugui aportar alguna cosa als atrevits que s'atreveixint a llegir-me.

Una música em transporta i es el que potser podria guiarme sino fos perque la meva ment esta totalment tancada i no te ganes de viatjar...

diriem que m he cansat de somniar i que tinc ganes de viure...

tot i que les mateixes ganes de voler viure fan que somii amb el fet de viure.

Ja ho estic fent, ho estic fent ara teclejant aquestes tecles...el meu tacte segueix viu, la meva veu...el gust que em dona aquesta situacio...

el meu interior te ganes de viure i aixo el fa esta en el mateix estat que quant somiem amb coses i en les acabem creient.

Descansar es també un plaer de la vida. no es tractar de viure tot com fos l ultim moment...perque es bonic saver que dema tambe n'hi haura un altre. L avui es una tranquil litat que el dema no ens pot donar...

Tinc ganes de nomes veure el temps passar, de veure gent passejar...i de no correr.

Tinc ganes d acariciar molt a poc a poc la seva pell...tinc ganes d esperar sense tenir pressa...

Tinc ganes del silenci.

Oblidar conceptes que em fan correr en buscar de resultats, quant simplement estant ja n estic tenint un.

..tinc ganes de somniar mentres visc...