Avui, i molts dies, tinc la necesitat imperiosa de crear un lloc, un espai, un refugi, un paradís, un context, una habitació infinita...
Allí, podrè mirar com les coses es mouen a càmara lenta.
Poc a poc, poc a poc, poc a poc, molt a poc a poc, notaré que el meu cos és calma, és torna vulnerable i, molt a poc a poc, molt a poc a poc, començaré a plorar de serenor.

(PD: permeteu que aquest vídeo conquisti tota la vostra pantalla)