Mi cuerpo esta cansado a todas horas.
Constantemente.
Mis dedos estan cansados.
Primer pensamiento: Voy a parar de escribir.
Segundo pensamiento: Voy ha hacer una pausa y seguir
Tercer pensamiento: No soy más interesante por escribir más o escribir menos, tampoco por hacerme el modesto.
Sigo escribiendo.
El cansancio, el aburrimiento pueden llevarme a alguna parte. Hay algo fascinante en las metas, en los retos, en el más, más, más, más... MÁS!
En el menos también.  Disminuir es darte más o darte menos?
Primer pensamiento: Si disminuyo, tengo una relación MÁS directa conmigo mismo.
Segundo pensamiento: Al disminuir, hago MENOS cosas.
Tercer pensamiento: MENOS y MENOS és MÁS, MÁS y MÁS és MÁS, MENOS y MÁS és MENOS.

 

Paraules.

A vegades, tinc la sensació que estem tant encadenats a les paraules fins al punt de no voler sentir les coses sense la paraula que li correspon. 

Hi han coses que no tenen paraula, i crec que és moment que ho reconeguem tots plegats. 

Que m'agrada avui:

La nostalgia, que no se a quina butxaca posar i que s'instal.la a la meva aura.
El groc-sepia d'algunes faroles.
Que la soledat del hivern sigui totalment respirable
El pensament de que puc dormir una mica més.
La música que em transporta a memories que fa temps ja vaig seleccionar.
La selecció natural de les coses
La história de les mans
Les paraules compartint pàgina que obren la meva imaginació.
La invenció de tot el que podria ser i no és
Tocar
Veurè coses per recordar el que sóc.
Els compte enrrere i els compte endavant.
La certesa
El fet d'està junts.

Avui la nostalgia em sembla una molestia,
 un mal de queixal,
un gra enorme a l'esquena,
una cremada,
els segons després de vomitar,
...

M'afronto a una altre tros de pantalla en blanc.
Feia dies que em deia que havia de tornar a escriure, i els dies m'han dit que l'ARA és un moment perfecte per fer-ho.
Aquí estic...
Tinc una conversa al Skype amb un interpret meravellós sobre els seus projectes.
Escolto música que em pugui ajudar a deixar anar caricies a les tecles... http://www.youtube.com/watch?v=MVGgGW1ZalY&a=GxdCwVVULXcry4RfONwyhAQQOIRBPOIf&playnext=1

És impossible en el moment d'escriure, no pensi en com estic per a fer-ho. Estic bé de la mateixa manera que estic malament.
L'estat és relatiu, no importa. Sento que segueixo sent jo.
Els sentiments d'ahir són els mateixos que em fan mal avui, el que em fa feliç segueix essent el mateix que ahir.
Lo mateix.
És bonic.
" I want to know the difference between when you start kissing and when I do it"

Ara seria el moment d'explicar una história d'inventar-me una frase que no em pertany.
Peró no em surt.
Provaré d'aquí uns dies.

Sacsejades de realitat

Pots despertar qualsevol día, a l'hora que sigui i en el moment que vulguis.
Fas un repas del que tocar fer i mires el temps restant perque les coses esdevinguin.

Hi han fraccions de segons que són una sacsejada a la realitat, que son un xiuxiueig a viure. A compartir. Es una mcia vergonyós que, a vegades, ens haguem d'adonar de les coses en les pitjors situacions.

Et despertés i reps una noticia...la perspectiva canviar, les hores canvien i tot el que pugui passar en aquell moment es un dels moments més presents que pots tenir en la relació del teu cos i els teus sentiments, entre els teus desitjos i les teves necesitats...

I al cap d'un moment, confús ple de preguntes, de perdua de sentit, d'impotencia...la normalitat no ha canviat.

Espero a demà.
A d'aqui uns minuts
El temps del que camino i el que tardo a arribar
Els dies que em queden
Les distancies per recorrer sense cronometre...
No vull rellotge. No vull cadenes.
Vull apreciar la fraccio diminuta de les meves accions...
vull saver quants milers de cabells et toco quant t acaricio...
veure el moviment de totes els teus musculs al somriure...
veure com petites particules de cendres, estornuts, flors, aigua, microbis...passen pel meu davant.
apretar tots els numeros del telefon savent que els marco...(no es 123456789, sino el 1, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6, el 7, el 8, el 9, el 10. )
vull sentir com em penjes el telefon, imaginar-me la teva accio al despenjar...i rebre la resposta del telefon. Has penjat, ets viu...segueixes.

Compassos cançons m'inspiren més que un rellotge...al menys li donc ritme!!!

Res,
que tinc ganes de veure la meva familia.

puc seguir escribint?
i tant que si, perque ara em sento poderós, i ho sóc...tinc el pdoer de para  d escriure quant em dongui la gana...
no es el que escric sino el que sento quant escric...
aixo nomes son paraules...us convido a entrar dins meu.
veure-ho milers de particules anant amunt i avall, papallones, mosquits, molta xocolata, l'espai...
l espai sense fi...perque a dintre meu hi ha un lloc, que no te fi...
que no acabar.
mai
maimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaiamaiamaiamaiamaiamaiamimaiamimaimaiamaimamiamaimaimaaimaiamiamaimaimaiamiamaimaiamiamaimaimaiamaimaiamiamaimaiamaimaiamaimaiamiamaimaiamiamaimmaaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamiamaiamiamaiamaiamiamaiamiaimaiamiaimaiamiamaiamiamaiamaimaiamaimaiamaiamiamaiamaiiamiamaimaiamaimaiamiamaiamiamaiiamaiamiamaiamaimaiamiaimaiamiamaiamiamaiamaiamiaimaiamaimaiamaiaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamaiamaimaiamaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamaiamaimaiamaimaiamaimaiamaimaiammaiamaimaiamaimaiamaimaiamaiimaiamaimaiamaiamaimaiamaimai...
La cançó s'ha acabat, tinc els dits calents.
la posare un altre cop.

guapo el que llegeixi.
guapa la que llegeixi.