Paraules.

A vegades, tinc la sensació que estem tant encadenats a les paraules fins al punt de no voler sentir les coses sense la paraula que li correspon. 

Hi han coses que no tenen paraula, i crec que és moment que ho reconeguem tots plegats. 

Que m'agrada avui:

La nostalgia, que no se a quina butxaca posar i que s'instal.la a la meva aura.
El groc-sepia d'algunes faroles.
Que la soledat del hivern sigui totalment respirable
El pensament de que puc dormir una mica més.
La música que em transporta a memories que fa temps ja vaig seleccionar.
La selecció natural de les coses
La história de les mans
Les paraules compartint pàgina que obren la meva imaginació.
La invenció de tot el que podria ser i no és
Tocar
Veurè coses per recordar el que sóc.
Els compte enrrere i els compte endavant.
La certesa
El fet d'està junts.

Avui la nostalgia em sembla una molestia,
 un mal de queixal,
un gra enorme a l'esquena,
una cremada,
els segons després de vomitar,
...

M'afronto a una altre tros de pantalla en blanc.
Feia dies que em deia que havia de tornar a escriure, i els dies m'han dit que l'ARA és un moment perfecte per fer-ho.
Aquí estic...
Tinc una conversa al Skype amb un interpret meravellós sobre els seus projectes.
Escolto música que em pugui ajudar a deixar anar caricies a les tecles... http://www.youtube.com/watch?v=MVGgGW1ZalY&a=GxdCwVVULXcry4RfONwyhAQQOIRBPOIf&playnext=1

És impossible en el moment d'escriure, no pensi en com estic per a fer-ho. Estic bé de la mateixa manera que estic malament.
L'estat és relatiu, no importa. Sento que segueixo sent jo.
Els sentiments d'ahir són els mateixos que em fan mal avui, el que em fa feliç segueix essent el mateix que ahir.
Lo mateix.
És bonic.
" I want to know the difference between when you start kissing and when I do it"

Ara seria el moment d'explicar una história d'inventar-me una frase que no em pertany.
Peró no em surt.
Provaré d'aquí uns dies.

Sacsejades de realitat

Pots despertar qualsevol día, a l'hora que sigui i en el moment que vulguis.
Fas un repas del que tocar fer i mires el temps restant perque les coses esdevinguin.

Hi han fraccions de segons que són una sacsejada a la realitat, que son un xiuxiueig a viure. A compartir. Es una mcia vergonyós que, a vegades, ens haguem d'adonar de les coses en les pitjors situacions.

Et despertés i reps una noticia...la perspectiva canviar, les hores canvien i tot el que pugui passar en aquell moment es un dels moments més presents que pots tenir en la relació del teu cos i els teus sentiments, entre els teus desitjos i les teves necesitats...

I al cap d'un moment, confús ple de preguntes, de perdua de sentit, d'impotencia...la normalitat no ha canviat.

Espero a demà.
A d'aqui uns minuts
El temps del que camino i el que tardo a arribar
Els dies que em queden
Les distancies per recorrer sense cronometre...
No vull rellotge. No vull cadenes.
Vull apreciar la fraccio diminuta de les meves accions...
vull saver quants milers de cabells et toco quant t acaricio...
veure el moviment de totes els teus musculs al somriure...
veure com petites particules de cendres, estornuts, flors, aigua, microbis...passen pel meu davant.
apretar tots els numeros del telefon savent que els marco...(no es 123456789, sino el 1, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6, el 7, el 8, el 9, el 10. )
vull sentir com em penjes el telefon, imaginar-me la teva accio al despenjar...i rebre la resposta del telefon. Has penjat, ets viu...segueixes.

Compassos cançons m'inspiren més que un rellotge...al menys li donc ritme!!!

Res,
que tinc ganes de veure la meva familia.

puc seguir escribint?
i tant que si, perque ara em sento poderós, i ho sóc...tinc el pdoer de para  d escriure quant em dongui la gana...
no es el que escric sino el que sento quant escric...
aixo nomes son paraules...us convido a entrar dins meu.
veure-ho milers de particules anant amunt i avall, papallones, mosquits, molta xocolata, l'espai...
l espai sense fi...perque a dintre meu hi ha un lloc, que no te fi...
que no acabar.
mai
maimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaimaiamaiamaiamaiamaiamaiamimaiamimaimaiamaimamiamaimaimaaimaiamiamaimaimaiamiamaimaiamiamaimaimaiamaimaiamiamaimaiamaimaiamaimaiamiamaimaiamiamaimmaaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamiamaiamiamaiamaiamiamaiamiaimaiamiaimaiamiamaiamiamaiamaimaiamaimaiamaiamiamaiamaiiamiamaimaiamaimaiamiamaiamiamaiiamaiamiamaiamaimaiamiaimaiamiamaiamiamaiamaiamiaimaiamaimaiamaiaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamaiamaimaiamaimaiamaimaiamaimaiamaiamaimaiamaiamaimaiamaimaiamaimaiamaimaiammaiamaimaiamaimaiamaimaiamaiimaiamaimaiamaiamaimaiamaimai...
La cançó s'ha acabat, tinc els dits calents.
la posare un altre cop.

guapo el que llegeixi.
guapa la que llegeixi.

PEEPING GODIVA (Work in Progress)

Peeping Godiva is a research about Exhibitionism and the relation that has with the voyeurism.


First of all I got really interested in the Internet users that record themselves and hang it on Video Channels on Internet (Like: Youtube). There's a lot of people recording themselves, with the wish to be seeing. At some point, they are exhibionist...But they don't know who is seeing them, they don't know who will watch them, and either if they are gonna to be watch.

Exhibionist has the clear point, that is the action of somebody or character that likes to show themselves...it could be from a physical point of view or a behave point of view, a way to talk, etc....

For the first step in the reseach, I got interested in the "non-personal" point of the exhibitionism and how objectify one own.

Then I connect with the act to perform. Each performer (at some level) is a exhibionist. Is a persona that wants to show something to the people, and they go to stage and they enjoy the fact of beeing seeing...if nobody would be there, the performer wouldn't perform. Going further on this, I found the connection between the theme that I'm trying to research with the fact to perform really close. But I wanted to make a difference between booth. In that case, and how I'm thinking to work it (and before I get into this question), the exhibionist from Internet is a persona that doesn't know who is watching and the fact of time is not important in this matter...could be that they're been watch for somebody 4 years ago after the person made it. . Another difference, is from where we're sharing our body towards the watcher (the voyeur) and wich is the intention. How we use our body and with wich porpouses....



This is a Work in Progress and I would be glad to know your opinions and to have some exchange of impressions in the matter.



http://www.youtube.com/watch?v=8JRAELgBSmU